Es fa camí en caminar
Un grup de trenta persones de diferents llocs i situacions partim de Lugo cap a Santiago de Compostel·la amb un objectiu en comú: compartir la vida, la història i les experiències de cadascú per aprendre a ser més humans.
Hem caminat buscant la trobada, autèntica i profunda. En silenci i en companyia, cantant, ballant i carregant amb el pes dels que més ho necessitaven. Escoltant no només el nostre propi ritme, sinó també el dels altres. Sent suport i permetent ser sostinguts per altres.
Ha estat una oportunitat per enfrontar de front les nostres pors, debilitats, però també fortaleses i capacitats. Un moment per aprofundir en qui som, què busquem, cap on anem i quines empremtes estem deixant amb la vida que portem. Una oportunitat per pensar en totes aquelles persones que han estat com “fletxes grogues” a la nostra vida. Aquelles que ens han ajudat a transcendir el que és superficial, que ens han motivat a ser millors persones. Persones que ens han inspirat i que, pel camí, tornen als nostres cors. També han estat dies de reconciliació i agraïment.
El dia a dia del camí solidari
Tot l’equip de caminants en aquest Camí de Sant Jaume 2023
Comencem d’hora, esmorzem al lloc i estem a punt per emprendre el camí. Quan tot el grup està preparat, comença l’aventura. Alguns membres ens conviden a una reflexió que ens acompanyarà durant el dia. Ells la preparen el dia anterior i comparteixen el seu punt de vista, deixant-nos alguna pregunta amb què pensar.
Tots porten un paper on podran continuar aprofundint en aquests temes, i cadascú comença a caminar en silenci. Així anem, al llarg d’una hora, estant disposats a escoltar allò que la Natura i Déu ens volen dir, escoltant dins nostre i de manera profunda.
Després ens reunim tots i tornem a compartir un poema o reflexió que llegim de manera conjunta. Més tard seguim caminant, ara sí, amb un desafiament propi de cada jornada, ens disposem a conversar amb els nostres companys de camí. Vides molt diferents, moltes desconegudes, però que pel camí es converteixen en vides germanes, i que ens ensenyen molt a través dels seus testimonis, consells i reflexions. Després parem a dinar si hem de recórrer molts quilòmetres. Fer-ne 30 de seguits no és tan senzill. Recarguem forces. I algun entrepà ens renova. Altres vegades arribem primer a l’alberg i després preparem alguna cosa entre tots. Sempre junts, sempre ajudant-nos mútuament. Aquí tots som protagonistes i responsables del nostre camí.
Ens reunim al final de cada jornada
Més tard, arriba el moment de la dutxa i la petita migdiada. Altres decideixen anar a caminar i recórrer pobles o ciutats. Cap a les 18 o 19 hores ens ajuntem i ens dividim en grups per compartir allò viscut. Reflexionem sobre el nostre camí, però també sobre allò que aquest reflecteix de la nostra vida.
Parlem del nostre equipatge, de com avançar a la vida, de les nostres limitacions i capacitats. Un altre dia, ens toca enfrontar les nostres pors, fer-los front i pensar també en els nostres companys de vida.
Hem revisat les nostres metes, personals i col·lectives, i dia a dia hem aprofundit més en aquestes realitats compartides. Després arriba l’hora de sopar i ho fem en gran. Compartim unes pizzes o un pop a la gallega, entre d’altres coses.
I sense deixar passar gaire temps, cadascú va a la seva llitera, esperant dormir i recuperar-se per al dia següent.
Susi i Carlos en un moment del camí
